Al Rafel Nadal i Farreras li agradava menjar el gelat de “corte” de tres colors als estius, beure la llet condensada amb Cola Cao als hiverns, i penjar-se les cireres a les orelles a la primavera. Amb aquests tres records autobiográfics , i molts altres que es guarden en aquestes 400 pàgines, l’escriptor ens acosta una infantesa tant propera com estimada. És a grans trets la historia que guarda la novel.la “Quan érem feliços”.
Tal vegada el fet que forme part d’una família nombrosa com la de la novel·la, m’ha fet identificar-me de ple amb el nen que gaudeix dels jocs a la mar de la Costa Brava i que, a la vegada, es mor de por quan ha d’entrar per primera vegada a l’internat. Però començaré per fer un resum d’aquesta historia plena de sentits, sentiments i nostàlgia.
L’autor de Girona narra en primera persona com ha transcorregut la seua vida i la de la seua família. Una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de la postguerra i a la Catalunya d’una democràcia recent. En aquest sentit és una descripció fidel de la societat i els costums de l’època. És una fidel fotografia del panorama social i polític: m’ha agradat com descriu fenòmens del moment, com l’aparició de l’Opus Dei, al qual pertany el pare i la mare, la decisió dels fills de no ser catòlics practicants, la militància del seu germà gran al PSC (ha sigut alcalde de Girona), o l’eixida del besavi Oller a França com a refugiat el 1936.
L’autor va nàixer el 1954, per tant va contant tant els records que té de la vida dels avis i pares, com la seua mateixa amb els seus onze germans durant els anys 60 i 70.
És un recorregut del seu xicotet món, fet amb la fidelitat quasi cinematogràfica d’un bon observador i escriptor. Nadal evoca amb humor, emoció i intimitat, a parts iguals, tots eixos records. Des dels paisatges encara verges a la casa de la Costa Brava, als carrers senyorials de Girona. I va enllaçant segons li venen al cap altres episodis d’altres temps; va saltant enrere i endavant xicotetes històries dels avis i dels pares. Té l’habilitat de ser molt bo en les descripcions. Podem sentir la flaire de farina i sucre en entrar a la pastisseria, la solemnitat de la processó del Corpus de Girona, i la varietat de flors als jardins del veïnat.
Pel que fa a l’estil, és molt d’agrair que en aquest tipus d'història, tan arrelada als sentiments i als records propis, utilitze un llenguatge proper però ric, amb expressions populars com fer patxoca, demanar tanda, fer les cames figa o fer basarda.
L'obra va ser guanyadora del XLIV Premi Josep Pla de narrativa l’any 2012. És la seua primera novel·la, i a hores d’ara ja té publicades quatre. De fet en Quan érem feliços ja dibuixa la que serà la història de Quan en déiem xampany, publicada el 2013. Els personatges de la part de la família del besavi Oller, els que emigren a Franca, seran els protagonistes de la segona novel.la de Rafel Nadal.
L’escriptor és de professió periodista i ha estat director del Periódico de Catalunya. Actualment escriu a la Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3.
“Quan érem feliços” és una obra del tot recomanable, tant per l’interés de l’argument, com per l’estil de l’autor.
No hay comentarios :
Publicar un comentario