04 noviembre 2009

Sobreviure

Què mal pot fer que jo t'enyore ?
Ara, puc pecar de pensament,
prefereixo la penitència a l'oblit
i l'oblit a la condescendència.

De tant en tant compartim la muntanya
tu, a l'ombria, jo, a la solana.
Ja veus, encara em commou esta complaença meua,
este viure sense tu però amb tu dintre.

Per la cua de l'ull se t'escapen les intencions
i per les mans la llibertat i els somnis.
Continues igual, com aquell dimecres
aquell va ser el día que jo vaig naixer.

No hay comentarios :