La memòria menteix, enganya, és infidel, i quan vol s'ho inventa tot. Per esta raó de vegades m'en alegre de no tindre memòria. Vull dir de tindre mala memòria.
El que passa és que altres tantes vegades la memòria si és fidel, fins i tot fidedigna i insubornable...Així que en definitiva la memòria juga amb nosaltres.
Segur que heu sentit allò de "és que la memòria m'ha fet una mala passada. Clar, ja ho he dit la memòria enganya. I enganya fins al punt de dibuixar un rostre nou, o d'inventar allò que no era.
Segur que vos ha passat alguna vegada que heu intentat fer memòria i recordar un rostre, d'un amic desaparegut, d'un primer amor, ... i sembla que la memòria no vol col.laborar, no ens ajuda, es nega a donar informació, ens fa la mà. I clar, ahí estàs tu, vinga a esprémer la materia grisa del teu cap, a veure si traus alguna cosa, si aconsegueixes focalitzar eixe rostre que els anys han desdibuixat amb una espècie de boira espesa. Però res. La memòria no vol, i no hi ha res a fer.
Però a mi m'agradaria pensar que tal vegada no és que la memòria ens siga infidel, al contrari, la memòria es desfà de tot allò que ella pensa ens sobra, o ens fa mal, vull dir que el seu record no ens beneficia. En este cas la memòria resulta que es llesta i té coret. Aixó és el que a mi m'agradaria pensar.
1 comentario :
Pilar, fins i tot els genis (i gènies) poden ser desmemoriats. A més, forma part del teu encant! ;)
Publicar un comentario