16 junio 2009

Oronetes



Ja no recorde quants anys fa que tenim este niu a una de les bigues del taller que mon pare té a la casa de l'horta. Es un niu d'oronetes, orandelles, que diu mon pare que així es diu "las golondrinas" al meu poble (deu ser una deformació de la paraula oronella, que es el mateix que oroneta).

Be, doncs estes oronetes son ja com de la familia. Un any mon pare va llevar el niu en arribar l'hivern per vore si no tornaven, però es increible, tornen sempre. Els pares i les cries. Jo no tinc ni idea d'ornitologia, pero crec que han de ser les mateixes, una generació va ensenyant el camí a la que ve després. Es a dir, que quan arriba l'hivern se'n baixen cap a Africa i després tornen, fan i desfan camí com si estigueren ahí mateix. Mon pare diu que porten un bon GPS.

Es apassionant el món dels pardals. Com flipant és el treball dels coloms mitssagers. Aixó es alta tecnologia.

En la foto no es veuen, les cries estàn amagades i els pares es passen el dia entrant i eixint buscant menjar. Per la nit si que es veuen els cabets de tota la familia, però no volia molestar amb el flash.

Si ho penseu amb deteniment és apassionat. Com la vida.

1 comentario :

Tu sita dijo...

Doy fe de todo lo que dices, porque para mi también es alucinante cómo volvieron a hacer el nido, y ahí siguen, cada año vuelven a su parcelita, sin pagar alquiler, ni nada, así una también sale de vacaciones a Benidorm. Bueno, y no hay que olvidar que cada vez que entras a dicho taller hay que agachar la cabeza si no quieres que un día te saquen un ojo al salir volando los padres de las criaturas.
Besaetes a mi Sita