17 febrero 2008

Sobreviuré

L'home és un animal de costums. Dorm de nit i viu el dia, i pena em dona qui tinga la mala sort de "sobre-viure" a l'inrevés. Perquè aixó no es viure. Es anar contra corrent , és lluitar contra natura. Si la lluna té, per eixemple, el seu efecte en la mar, imagineu com ha d'afectar-nos als humans. Perquè una cosa es viure la nit, és a dir, anar de marxa, i un altra traballar de nit. A les 5 del matí les connexions cerebrals van molt lentes, els reflexes estàn laxos i la memòria en off. No es bo treballar així. A les nou de la nit, un està totalment activat, du hores d'acció i encara pot tirar milles. Tot açó ve al cas per el meu nou horari, temporal aixó si, però, real com que es pateix com una malaltia. I que quede clar que este post no es una queixa, jo mateix el vaig aceptar, les meues raons tinc. Però m'ha servit per reflexionar ,sobretot mentre espere al llit que m'arribe la son, després de sopar quan abans berenava.
Perquè en este horari no matine, m'alçe en plena nit. I reflexionant he arribat a la conclusió de que la nocturnitat és per al goig, per a la festa, per a gaudir-la en companyia. La nit no està feta per a treballar, hauria d'estar prohibit. Els llançols a les quatre de la nit tenen la temperatura del teu cos i es un delicte obrir l'edredó per eixir del llit. La casa, i tot el veinat , estàn en un absolut silenci, que no es deuria trencar. Els carrers no estàn posats. Hi ha una categòrica absència de tot. I enmig de tota eixa pau absoluta, una alarma trenca l'esmorteït batec del teu cor. T'alçes en un segon i envies a pastar fans el teu biorritme. Es cagues en tot i demà torna a ser un altre maleit dia. Ja ha passat el dos de febrer , però per a mi tots els dies ara són com el dia de la marmota. Ja vaig per la tercera setmana i sé que a pesar de tot sobreviuré.

No hay comentarios :