Esta cançó de Lluis Llach és per mi la millor cançó d'amor que he sentit mai. Es escoltar-la i no deixar de plorar. No puc evitar-ho. Crec que la lletra no pot explicar millor eixe sentiment d'estima, ja siga carinyo, germanor o amor apassionat, dona igual. Serveix per a tots els casos particulars que formen part del teu univers més intim, més pròxim. Podia haver penjant el video de la cançó del mateix Llach,però he trobar éste d'una xica que li canta al seu germà, em sembla que el dia de la seua boda, per esta raó, l'he triat jo també, per dedicar-lo als meus quatre germans, als que practicament mai els dic que els estime, pot ser per què mai trobe el gest correcte, per què continue sense saber-ne. Només volia des d'ací ,i amb esta cançó, dir que els estimo.
6 comentarios :
És tan bonica com trista a la vegada... però m'encanta. "Passaran els anys i vindrà l'adéu..." jo tampoc puc deixar de plorar. (m'agrada més com la canta Llach, evidentment)
D’amor t‘assegure que no te vaig a matar, però un sicari , si que te l’envie.
Aquesta vesprada un amic meu ha fet un giro per tots els lings de meu blog, m’ha comentat de les fotos en que apareix jo, en el teu blog.
jo no tenia ni punyetera idea de tot açò.
Ja te pots anar buscan-te un bon advocat, te reclame els drets d’imatge...........preparat.
“Preparatepalsorolla”
t’esperem.
PI- Nosaltres també t'estimem
M´has fet plorar, tonta....gràcies!
Sister1
No puc sentir-la, pero no fa falta, a mi també m'has fet plorar. Tampoc fa falta dir-lo pq ho sabem, pero es molt bonico escoltar-lo. Gràcies, jo també t'estime. Moixameta
ehmmm,,, y no hay nada para los cuñados/as¿
Fdo, el cuñado mas veterano
Gràcies Sita meua, ara només tinc que escoltar la versió original, imagine que m'agradarà si pense que me la cantes tú.
Gràcies guapa, tu Sita (sister 5)
Publicar un comentario