03 enero 2007

Guanyar la partida.

La tristesa només és el reflex de la debilitat,
i a la debilitat només cal nodrir-la d'esperança.

Per aixó, cal mastegar el verí de l'odi
i escopinyar-lo al rostre de la por.

Mai pensaré que tinc la partida perduda
i voldria que ho saberes de primera mà.

Deixa'm la distància justa i prudent
i el temps farà de sicari.

1 comentario :

Alex Carcelén dijo...

És un poema de temó.