La reentré.

No se que em passa , però estic tardant massa en tornar a la vida quotidiana. I lo pitjor és que crec que sé que em passa , però ara no puc contar-ho. Siga el que siga la reentré está fent-se més llarga que el jet-lag. Un dels ajornament que he patit és el de la tornada al gimnàs (un altre és el d'escriure al blog). He tardat més d'una setmana, però hui per fi he agarrat el bou per les banyes.
Jo vaig a un gimnàs molt avorrit, es a dir, que només és de xiques. Vaig a eixe perquè está al costat de casa, que quede clar. A lo que ibamos. Estava canviant-me de roba als vestuaris quan he vist entrar dos dones àrabs, amb els típics vestits de dona musulmana, es dir, tapades de dalt a baix excepte el rostre. Imagineu la transformació que ha vingut a continuació. Ja les he vist fora, a la sala. La dona gran, d'uns cincuanta llargs, anava amb maies i camiseta, i pentinada amb una trena, sense cap mocador. I la jove ensenyava per dalt d'un curt top de Nike, uns ferms i bonics pits d'unes vint-i-cinc primaveres. He començat a pensar que tant una , com l'altra no haurien d'amagar el cos que la natura els ha donat, ja siga el més jove, com el més madur. No pel fet de l'exhibició com a tal, sino pel fet de triar com volen vestir, com volen mostrar-se. Está clar que entre dones no han tingut cap problema. Estaven còmodes, i fins i tot el detall d'uns sostenidors de ras de color taronja fan pensar , que com totes les dones, els agrada la roba, la moda, o simplement tenen un, o un altre gust.
Cal pensar que els ulls de l'home són més pecaminosos que els femenins? Alá, o el Deu que siga, que em conteste, per favor.