29 noviembre 2006

La química de l'amor


El dia huit tinc una boda. Es casa una amiga meua, bé, més que una amiga, és quasi una germana més. Es d'eixes persones que la vida et regala. L'atzar la va col.locar en el meu camí un dia, ja fa un bon grapat d'anys, i fins hui, ... i ací que passen molts anys.
La meua amiga es casa amb la seua parella. Porten molts anys junts. Confirmar la seua relació amb un paper tampòc era necessari, però és una opció més, i el dia huit anem a celebrar-ho.
La veritat és que quan este estiu ens van anunciar que es casaven ens va pillar per sorpresa. Així que ja veus, van a jurar-se amor etern, bé, volia dir, van a jurar-se amor fins que la física o la química diguen "fins ací prou". I és que de tant sentir ultimament el rollo eixe de la molècula de l'amor, ja m'ho crec. Resulta que tots els estudiosos de totes les universitats s'han possat a fer fòrmules sobre la durada de l'amor.
Com l'èxit de la Coca-cola, es veu que l'amor també té darrere tot una currada de laboratori. Diuen que és com una droga dura, tipus anfetamina, però a lo bestia. Aixó sí, té data de caducitat. Han calculat dos anys, tot i que hi han doctors que diuen pot arribar als 36 mesos. Es tot el que dura el seu efecte narcotizant.
Jo estic contenta perque com Boro i Cristina han superat eixe temps i fins i tot l'han muntiplicat, deuen d'estar ja en un altra fase. Deu ser com lo de l'acné juvenil i l'acné trentañero, que quan ja pensaves que havia desaparegut torna a estar ahí.
Boro i Cristina es casen enamorats. Ho vaig vore l'ultima vegada que vam estar junts. Es van agarrar de la mà d'una manera que només ho fan els enamorats entrenats, aquells que ja han superat la tonteria de l'amor cec. Sense quasi mirar-se, amb un frec dolç, van donar-se la mà i van caminar junts cap endavant. I tenen tant per davant, tant per compartir....I jo espere continuar ahí, a prop d'ells, per confirmar que els estudis també tenen excepcions, que les formules matèmatiques tenen encara incògnites, i que la química depen de moltes variables....

BON VENT I BARCA NOVA

1 comentario :

Anónimo dijo...

Gràcies GUAPA!
SOM EL QUE SOM PER TOTES AQUELLES QUE TENIM A LA VORA.
Germana! Amiga! Persona única i especial que tot i els quilòmetres i massa sovint "les poques converses" se que hi ets, i hi seràs. COm tu! Aci! A casa sempre tindràs el TEU LLOC. Puix Pi! ets senzillament UNICA
BESETS PETONETS MUA MUA