El pre-viatge

Hui he fet la reserva del viatge d'enguany. I automàticament m'han entrat els nervis. No sé si hauria d'estar acostumada, però crec que esta primera etapa és imprescindible per disfrutar d'alló que t'espera. Perquè el viatge comença en el moment que tries el lloc, i no quan pugues a l'avió. Fins i tot, el fet de triar un o un altre destí per a mi ja és enlairar-te, tot i que siga amb el pensament. Gaudir del fet de bucejar per Internet buscant informació, , d'anar fent llistes de tot alló que necessites, de buscar pels armaris objectes insòlits que estàs desitjant tornar a utilitzar ( els prismàtics, un gorro, unes camisetes tèrmiques), dibuixar un mapa i anar traçant tot el recorregut...Es com preparar el cos i la ment per a fer d'eixe viatge el jupetí de salvament de tot un any.
I no importa si has decidit fer el camí de Santiago, coneixer Els Monegros, o creuar els EEUU de costa a costa. El que és imprescindible és l'actitud. Estar obert a noves experiències, a descobrir que el món no s'acaba, a coneixer gent nova, i a confirmar que la vida del teu jefe és segur prou més aborrida que la teua, tot i que ell cobre molt més que tu. Fint i tot este temps anterior a l'escapada l'aprofites per triar un llibre prou seductor com per emportate'l com company de viatje, o carregar el MP3 amb la música adient a eixa nova aventura.
Me'n vaig el dos d'octubre, tinc per davant dos mesos molt especials. Si viatjar té alguan cosa de naixement ( com diu el gran viatjer Javier Reverte) , jo ara estic preparant el part.